Les 3 afeccions més comunes al ronyó
El ronyó és un dels òrgans més importants del nostre cos, ja que s’encarrega de filtrar les toxines i mantenir l’equilibri dels líquids. Tot i això, moltes afeccions renals poden passar desapercebudes pel fet que no presenten símptomes clars. A continuació, us expliquem les 3 afeccions més comunes del ronyó i com detectar-les a temps.
Si vols conèixer una quarta afecció comuna als ronyons, fes clic aquí per llegir el bloc sobre pedres als ronyons.
1. Quists renals:
Els quists renals són sacs plens de líquid que es desenvolupen als ronyons. Encara que solen ser benignes i asimptomàtics, en alguns casos poden provocar dolor o complicacions com a infeccions. Hi ha dos tipus principals:
- Quists simples: Són comuns i generalment inofensius. La majoria de les persones no presenten símptomes i només es descobreixen durant proves d’imatge per un altre motiu.
- Malaltia renal poliquística (ERP): És una condició genètica més seriosa, on múltiples quists afecten els dos ronyons, augmentant el risc d’insuficiència renal.
En la majoria dels casos no requereixen tractament, però quists més grans poden necessitar drenatge o cirurgia si causen dolor o molèsties.
La Dra. Anacelto ens parla sobre els quists renals en aquest vídeo:
Generalment, són asimptomàtics, però en alguns casos poden causar dolor a la part baixa de l’esquena o el costat, sensació de plenitud abdominal o fins i tot sang a l’orina (hematúria) en casos complicats.
Mitjançant una ecografia renal rutinària, que permet visualitzar aquestes lesions de forma ràpida i sense molèsties. És important fer controls periòdics, especialment si tens antecedents familiars o factors de risc.
Agenda la teva revisió aquí.
2. Infecció urinaria (pielonefritis)
La pielonefritis és una infecció bacteriana que afecta els ronyons, generalment com a complicació d’una infecció urinària no tractada a temps. És més comú en dones, persones amb problemes de pròstata o aquells amb dispositius com catèters.
Dolor lumbar unilateral o bilateral, febre i calfreds, nàusees i vòmits, dolor en orinar i necessitat freqüent de micció.
Es diagnostica amb un anàlisi d’orina i, en casos més greus, amb ecografies o tomografies per descartar obstruccions. El tractament inclou antibiòtics, repòs i, en casos severs, hospitalització.
Una infecció mal tractada pot derivar en problemes renals crònics, per la qual cosa és fonamental acudir al metge davant dels primers símptomes.
3. Malaltia renal crònica: "l'assassí silenciós"
La malaltia renal crònica (ERC) és una de les afeccions més greus i, alhora, més subdiagnosticades. Es caracteritza per la pèrdua progressiva de la funció renal, moltes vegades sense símptomes fins a etapes avançades.
Retenció de líquids amb possible inflor a les cames i peus, fatiga constant, canvis en la quantitat o aparença de l’orina, picor a la pell i rampes musculars.
Es detecta amb anàlisi de sang (creatinina, taxa de filtració glomerular) i orina (presència de proteïnes o sang). El tractament se centra a controlar les malalties subjacents (com la diabetis o la hipertensió) i, en casos avançats, considerar diàlisi o trasplantament renal.
Diabetis mellitus (principal causa d’ERC), hipertensió arterial, antecedents familiars de malalties renals i consum excessiu de medicaments nefrotòxics com a antiinflamatoris, entre d’altres.
Canvis a l’estil de vida, com una dieta saludable baixa en sal i proteïnes, exercici regular i evitar el consum excessiu d’alcohol, són fonamentals per prevenir la progressió.
Adoptant hàbits saludables, com ara mantenir una dieta equilibrada, controlar la pressió arterial i realitzar revisions mèdiques anuals.
La importància de les revisions renals periòdiques:
Moltes afeccions del ronyó poden ser tractades de manera efectiva si es detecten a temps. A Uros Associats comptem amb un equip d’especialistes que treballen per garantir la salut renal.