En la majoria dels congressos mèdics hi ha un espai dedicat a la presentació de vídeos científics, especialment quirúrgics. El format audiovisual en comunicacions científiques té algun important avantatge respecte a la comunicació verbal, especialment en el cas de vídeos que ensenyin tècniques quirúrgiques (que en el camp urològic representen la majoria dels vídeos): l’explicació d’una cirurgia resultarà molt més clara si va acompanyada d’un suport visual respecte a si fos descrita només de forma verbal.
A més, per ensenyar tècniques quirúrgiques, un vídeo pot permetre mostrar variacions anatòmiques o complicacions o ser usat amb finalitat publicitària, per exemple en el cas de cases comercials que volen publicitar una nova eina quirúrgica. Per aquestes raons els vídeos científics estan molt difosos.

Tenir un esquema estandarditzat per a la creació d’ un vídeo científic permet que el resultat final sigui complet i precís reduint el risc d’ errors.

Aquí proporcionarem uns consells per a la creació d’un vídeo científic d’òptima qualitat. Com s’ha esmentat prèviament, ens enfocarem cap a la creació d’un vídeo quirúrgic que és sens dubte el més comú en la urologia.

Cal precisar que abans de gravar qualsevol cirurgia, és imperatiu que el pacient signi un consentiment informat on doni el seu permís a la divulgació anònima de la cirurgia a la qual ha estat sotmès. Per suposat és fonamental preservar la intimitat del pacient i mai es posaran dades ni imatges que permetin la seva identificació.

ELECCIÓ DE LA TEMÀTICA

Quan es pensa a realitzar un vídeo s’ ha de valorar si la informació que estem proporcionant és d’ interès per a la comunitat científica. Un vídeo no ha de ser una exhibició de capacitats, si no ser una eina de difusió d’ una temàtica original, útil i d’ interès per a la comunitat.

La gairebé totalitat dels congressos on es presenten els vídeos científics imposen una durada i un pes en mega bites determinat per als vídeos, que serà vital respectar.

RECOL·LECCIÓ DEL MATERIAL

La part principal del vídeo es compon de la gravació de la cirurgia. Si es tracta de cirurgia endoscòpica (és a dir una cirurgia mínimament invasiva, que preveu la introducció d’una càmera al cos i la visualització de la imatge en una pantalla) aquesta es pot realitzar a través d’un gravador de vídeo. El format Quicktime amb el còdec H264 és una òptima opció per gravar la cirurgia, ja que assegura una molt bona qualitat d’imatge en un arxiu lleuger.
A banda de la gravació de la cirurgia, un vídeo científic ha d’ incloure:

– Fotos o gravació de proves radiològiques;
– Fotos o gravació de detalls tècnics d’interès com disposició del quiròfan, col·locació del pacient, incisió quirúrgica, disposició de tròcars laparoscòpics, posicionament del robot etc.;
– Informació sobre el seguiment de pacients com complicacions (immediates o tardanes), informes d’anatomia patològica, proves post operatòries etc.

CREACIÓ DEL VÍDEO

Programari

Un cop tinguem tot el material que desitgem incloure en el vídeo, passarem al muntatge del mateix. El programa que es farà servir dependrà del tipus d’ ordinador que es posseeixi. Hi ha diversos programes per al muntatge i edició de vídeos: iMovies, Final Cut, DaVinci Resolve etc.

L’ esquema general que recomanem és el següent:

• TÍTOL
• INTRODUCCIÓ
• PRESENTACIÓ CAS CLÍNIC O DE LA SÈRIE DE CASOS
• IMATGES RADIOLÒGIQUES (si escau)
• DETALLS TÈCNICS
• VÍDEO DE LA CIRURGIA
• RESULTATS
• CONCLUSIÓ

 

Títol
Es triarà un títol que expressi de forma directa, clara i el més breu possible l’ objectiu del vídeo.

Introducció

Consisteix a proporcionar evidències científiques sobre el tema que estem tractant, si és possible, mostrant les recomanacions de les guies clíniques més actuals, així com posar de manifest qualsevol possible font de controvèrsia quant a indicacions o tècniques quirúrgiques en cas que n’ hi hagués.

Presentació del cas clínic o de la sèrie de casos

Podran realitzar-se vídeos científics per presentar un cas clínic o una sèrie de pacients que, per característiques de la malaltia o de la tècnica quirúrgica escollida, resulti interessant.
En el cas d’ una sèrie de pacients, se’ n mostraran les característiques demogràfiques.
En el cas de la descripció d’ un cas clínic, serà important fer referència als antecedents mèdics i quirúrgics del pacient i el motiu de la consulta que ha portat al diagnòstic.

Imatges radiològiques

Pot tractar-se d’ imatges o vídeos. Per facilitar la seva interpretació es poden remarcar les àrees d’interès com tumors, litiasi, estructures vasculars mitjançant animacions (fletxes, cercles, etc.).

 

TAC

Per preservar la privacitat del pacient s’ haurà d’ eliminar qualsevol referència que pugui desvetllar la seva identitat.

Vídeo de la cirurgia

Generalment, el vídeo d’una cirurgia que dura diverses hores ha de ser retallat per poder ensenyar finalment les seves parts fonamentals en pocs minuts. Això es realitza unint diversos talls de les parts més importants de la cirurgia. L’ideal és que aquest procés el realitzi el mateix cirurgià, qui coneix les parts més rellevants de la cirurgia i els detalls a mostrar. Cada tall ha de deixar a l’ espectador un temps mínim que li permeti ubicar-se en el context de la cirurgia i entendre el pas que s’ està ensenyant: aconsellem no realitzar talls de menys de 7 segons.
Per permetre que l’espectador se centri en un detall que es considera important o per evidenciar estructures anatòmiques rellevants es poden fer servir eines com text o fletxes o fins i tot posar el vídeo en pausa.

Resultats

Es proporcionen a l’ espectador dades sobre el post operatori com eventuals complicacions, dies d’ hospitalització, el resultat de l’ anatomia patològica de la peça quirúrgica, etc. Si es considera oportú es poden ensenyar imatges radiològiques de proves realitzades en el seguiment.

Conclusió
Es resumirà en una frase el missatge que es vol transmetre.

SO
És molt recomanable afegir una veu narradora que ajudi i guiï l’atenció de l’audiència durant el vídeo. Pot també afegir-se música, prestant atenció al que no interfereixi amb la narració. En el cas en què el vídeo estigui dirigit a una audiència internacional, la narració haurà de realitzar-se en anglès.

PLAGI
Avui dia és molt fàcil descarregar un arxiu audiovisual i és freqüent que aquest s’utilitzi de forma fraudulenta sense declarar la seva font original. Per evitar aquest problema, pot ajudar posar un logo que identifiqui la institució que ha realitzat el vídeo.

PRESENTACIÓ DEL VÍDEO

Quan finalment es presenta el vídeo en un Congrés, és molt recomanable conèixer profundament el tema que s’està tractant, per poder defensar la seva tesi amb arguments vàlids i sòlids davant eventuals preguntes i consideracions per part d’una audiència que la majoria de les vegades està molt preparada i és competent.

En conclusió, un vídeo científic pot ser una eina de divulgació molt útil. La seva creació requereix determinades eines (gravador, ordinador, etc.) i cert coneixement informàtic. Tenir un esquema de muntatge estandarditzat augmenta la qualitat del vídeo i redueix el nombre d’ errors.

Doctor Francesco Pellegrinelli

Uros Associats