La disfunció erèctil (DE) és un problema que afecta milions d’homes a tot el món, i que té una gran repercussió en la seva qualitat de vida i en la de les seves parelles. Encara és un tema tabú i, per això, els afectats consulten poc amb el seu metge. No obstant això, cal parlar d’aquesta patologia per desmitificar-la ja que, a més, sol tenir solució.

Podem definir la disfunció rèctil com a la incapacitat persistent d’aconseguir i/o mantenir una erecció suficient per permetre una penetració. Segons l’ Associació Espanyola d’Andrologia, Medicina Sexual i Reproductiva (ASESA), a Espanya, la disfunció rèctil afecta 1 de cada 5 homes en major o menor grau.

Un dels motius pels quals és important prestar atenció a la disfunció erèctil és perquè pot ser el primer senyal d’una malaltia cardiovascular.

L’erecció és un fenomen multifactorial neurovascular que es produeix sota control hormonal i en un entorn psicològic específic. De aquesta manera podrem entendre que qualsevol patologia neurològica, vascular, hormonal o psicològica pot alterar els mecanismes de l’ erecció.

Les principals causes de DE són les relacionades amb la malaltia cardiovascular com la hipertensió, la diabetis, el colesterol alt, el tabac, el sedentarisme i el sobrepès. Existeixen a més altres causes físiques com poden ser l’alcohol, les drogues, malalties cròniques (de pulmons, cor, fetge o ronyons sobretot), alteracions hormonals (testosterona, prolactina, hormona tiroïdia) o alteracions neurològiques (esclerosi múltiple o lesions medul·lars, per exemple). Moltes d’aquestes patologies són més freqüents en persones grans, per la qual cosa els problemes d’ erecció augmenten amb l’edat.

La cirurgia, com la practicada en el càncer de pròstata, és una altra de les possibles causes. La prostatectomia radical en qualsevol de les seves formes (oberta, laparoscòpica o robòtica) és una intervenció que es practica molt en els pacients amb càncer de pròstata clínicament localitzat i una esperança de vida mínima de 10 anys. Aquesta intervenció pot originar seqüeles específiques del tractament que afecten la qualitat de vida relacionada amb la salut sexual. Les investigacions han revelat que al voltant del 25 %-75 % dels varons presenta DE postoperatòria.

Alguns medicaments poden facilitar l’ aparició també d’ aquesta patologia.

Finalment, els factors psicològics, com l’ansietat o l’estrès, estan darrere de més del 20% dels casos de disfunció estrèctil.

El primer pas i tal vegada el més important per arribar al diagnòstic de DE és la realització d’ una adequada història clínica orientada a determinar la seva causa més probable, diferenciant entre un origen orgànic opsicògen. És important valorar també la parella sexual del pacient, si n’ hi ha de forma estable, fent esment a la qualitat d’ aquesta relació i si la DE ha afectat a la mateixa. En tot pacient s’ haurà de realitzar una exploració física general, reservant la realització de proves complementàries especialitzades per al diagnòstic diferencial entre una naturalesa psicògena i orgànica del procés.

En qualsevol cas, la disfunció rèctil té diferents tractaments que permeten gaudir de relacions sexuals plenes. És molt important consultar el metge, identificar-ne les causes i, amb la informació necessària, triar el tractament més adequat per a cada cas.

Hi ha un consens general a recomanar una instauració esglaonada de les diverses modalitats de tractament existents, començant per aconsellar portar un estil de vida saludable i modificació d’ hàbits nocius, continuant amb ajuda psicològica i consell sexual, tractament simptomàtic farmacològic (via oral o local) i/o dispositius de buit (vacuum) i, finalment en aquells pacients que no responen a altres tractaments o que prefereixen una solució permanent al seu problema pot estar indicada la cirurgia de pròtesis de penis.

Existeixen diferents tipus de pròtesis: maleïbles (semirígides) i hidràuliques (de dos o tres components) ( Figura 1 ). El model més avançat és la pròtesi hidràulica integrada de tres components. Aquesta consisteix en dos cilindres que s’ implanten en ambdós cossos cavernosos del penis, un mecanisme d’ activació situat a l’ escrot i un reservori allotjat en la proximitat de la bufeta. El mecanisme no és més que un sistema hidràulic que mobilitza el líquid entre els diferents components de la pròtesi per augmentar o disminuir la rigidesa del penis segons la demanda del pacient. ( Video 1 )

La majoria dels pacients prefereixen els dispositius de tres peces a causa de les ereccions més “naturals” que s’aconsegueixen. Una pròtesi semirígida proporciona un penis constantment rígid tot i que pot orientar-se en diferents posicions i pot ser idònia en els pacients d’edat avançada amb menys destresa manual i relacions sexuals infreqüents.

Es col·loquen a través d’una petita incisió a l’escrot o a la base dorsal del penis, que deixa una cicatriu poc visible. Requereixen d’ anestèsia general o raquianestèsia, tot i que les pròtesis semirígides es poden implantar amb anestèsia local i un ingrés hospitalari de 24 hores. El postoperatori sol ser curt i habitualment després de 4-6 setmanes, es poden reprendre les relacions sexuals. La sensibilitat, el tacte i l’orgasme no es veuen afectats després de la col·locació de la pròtesi.

Les dues complicacions principals de la implantació de pròtesis de penis són els fallades mecàniques i la infecció. Els avenços tècnics i modificacions aplicades a aquests sistemes en els darrers anys han permès reduir aquestes complicacions a menys del 3% dels casos.

La implantació de pròtesis depara una de les taxes més elevades de satisfacció (70 %-87 %) d’entre les opcions de tractament de la DE, sempre que s’ efectuï una adequada selecció del pacient idoni per a aquest tipus de tractament.

Així doncs, les pròtesis de penis proporcionen alts nivells de satisfacció postoperatòria, majors fins i tot que la resta de tractaments disponibles per a la DE, millorant també l’autoestima dels pacients, la relació emocional de la parella i la pròpia qualitat de vida de tots dos.

ANNEX URL VÍDEOS

https://youtu.be/nzRBc3VGRws (video pròtesi semirígida)

https://youtu.be/RhP6_o3jW5s (video pròtesi hidràulica)

Doctor Joaquim Sarquella Geli

Andrologia