Les condicions que poden afavorir l’ aparició del tumor vesical són:

• Tabaquisme;
• Exposició laboral a gasolina, colorants o pintura;
• Radioteràpia realitzada sobre altres òrgans pèlvics (pròstata, coll uterí, còlon ecc.)
• Predisposició genètica

El tumor vesical es presenta la majoria de les vegades amb hematuria (sang a l’orina sense molèsties a l’orinar). Quan això passa, cal una visita amb l’ especialista uròleg que podrà programar algunes proves:

• Ecografia renal, vesical, prostàtica: serveix per visualitzar l’aparell urinari de forma no invasiva
• Citologia urinària: investiga la presència de cèl·lules malignes a l’orina
• Cistoscòpia: consisteix a visualitzar amb una càmera les parets vesicals i la uretra
• TAC urografia: prova radiològica que permet una valoració molt precisa de les vies urinàries, dels ganglis i d’ altres òrgans adjacents.

Quan es diagnostica un tumor de bufeta és important especificar si el càncer té un baix grau o un alt grau de malignitat. Els tumors de baix grau generalment estan limitats a les capes superficials de la bufeta però tenen tendència a tornar a presentar-se (recidivar). Els tumors d’alt grau poden també tornar a reproduir-se, però la característica que els fa temibles és la capacitat d’envair capa profundes de la bufeta (tumor vesical infiltrant) i enviar cèl·lules tumorals a altres òrgans (metastatitzar).

El tractament d’un tumor vesical superficial (de baix o d’alt grau) consisteix en la resecció del mateix per via endoscòpica transurteral , és a dir sense necessitat d’incisió quirúrgica.

El tractament del tumor vesical infiltrant consisteix, d’altra banda en l’exèresi de tota les bufeta i dels ganglis. Quan s’extirpa la bufeta, cal construir una nova via perquè el cos emmagatzemin i elimini l’orina: això és possible mitjançant la fabricació d’una “nova bufeta” amb una part d’intestí (neovejiga urinària) o creant una bossa externa (derivació urinària extracorpòria).