La paraula LÀSER deriva de l’acrònim anglès (light amplification by stimulated emission of radiation), traduït al castellà significa “Llum amplificada per emissió de radiació estimulada”. El concepte del làser va néixer amb la teoria d’Albert Einstein el 1917 sobre l’emissió d’energia en estimular diversos components químics.

En urologia els dos elements químics que es fan servir amb més freqüència per estimular energia són el Holmio, el nom del qual prové de la paraula “HOLMIA” (paraula llatí d’Estocolm) i el Tuli “THULE” (paraula grega d’Escadinàvia). Tots dos descoberts per Teodor Cleve.

El primer report sobre l’ús del làser en urologia en humans va ser descrit per Douglas el 1992 i des d’aleshores diversos estudis han permès identificar la versatilitat d’aquesta eina molt útil dins de l’arsenal urològic per al tractament de diverses patologies.

Tractament de les litiasis urinàries (pedres):

La prevalença de la litiasi se situa entorn del 10-15 % de la població mundial. Existeixen diversos mètodes de tractament, segons la mida, localització i duresa de la litiasi, així com l’ anatomia de la via urinària del pacient. En alguns casos es pot optar per expectança controlant les litiasis renals o si aquestes, estan a nivell de l’urèter, esperant l’expulsió espontània de la litiasi, però, si això no s’aconsegueix es pot valorar la litotròpia extracorpòria (ones externes que polvoritzen o fragmenten la litiasi) o tècniques endourològiques mínimament invasives com la ureterorenoscòpia o nefrolitotomia percutània, deixant les tècniques laparoscòpiques o robòtics per a casos seleccionats o complexos, mentre que el paper de la cirurgia oberta actualment ha quedat relegada, a causa dels beneficis de les tècniques mínimament invasives que ofereixen menys morbiditat i gran efectivitat.

En cas d’optar per tècniques endourològiques, hi ha l’avantatge de l’escassa morbiditat i recuperació ràpida per part del pacient, ja que es fan servir instruments molt fins per arribar a la o les litiasis i mitjançant diverses fonts d’energia s’aconsegueix fragmentar i/o polvoritzar-les. Dins de les diverses fonts d’energia el làser és la més versàtil, ja que es transmet mitjançant fibres molt petites de diversos calibres, que poden passar pels diversos canals de treball i acoblar-se a instruments rígids i flexibles arribant a localitzacions complexes, la qual cosa no es pot aconseguir amb altres fonts d’energia (energia mecànica o ultrasònica), a més l’energia pot ser modificada per aconseguir un millor efecte sobre la litiasi segons la seva duresa, ja sigui fragmentant-la i posteriorment retirar-la amb petites cistelles o polvoritzar-les per aconseguir l’expulsió espontània per part del pacient. L’ efectivitat del làser ha estat reconeguda per diverses societats d’ urologia catalogant-la com la millor eina per al tractament de les litiasis renals.

Tractament dels símptomes del tram urinari inferior (STUI):

Els STUI derivats del creixement benigne de pròstata poden requerir tractament mèdic i en certes situacions poden requerir tractament quirúrgic, el qual clàssicament consisteix en cirurgia endoscòpica a través de la uretra (resecció uretral amb energia mono o bipolar) sobretot en pròstates menors a 60 grams de mida i en alguns casos mitjançant cirurgia oberta (Adenomectomia transvesical o retropúbica) en pròstates majors de 60 grams o amb litiasi vesical (bufeta) associada, deixant la cirurgia laparoscòpica o robòtica per a casos complexos. No obstant això, el làser per a tractament del creixement benigne de pròstata va ser descrit per Gilling el 1998 i des d’ aleshores està tècnica s’ ha popularitzat i és aplicable en volums de pròstata superiors als que abastables mitjançant RTU, demostrant en diversos estudis comparatius amb la resecció amb energia mono o bipolar i la cirurgia oberta disminuir el temps de necessitat de sonda vesical després del procediment, menor temps d’ hospitalització, menor sagnat. qüestionaris de satisfacció elevats en els pacients operats amb aquesta tècnica i efectes duradors de la millora de símptomes, la qual cosa fa que actualment se situï com una opció efectiva i duradora per al creixement de pròstata benigne que requereixi cirurgia.

Tumor de vies urinàries altes:

Aquesta malaltia té una prevalença molt baixa entre un 5-10%, però, l’impacte que pot produir en els pacients que la pateixen és molt alta, ja que generalment implica l’extirpació del ronyó i urèter afectat. No obstant això, en casos seleccionats és possible realitzar el tractament efectiu mitjançant ablació amb làser, evitant l’ extirpació i la possible insuficiència renal ocasionada per aquests procediments tan radicals. És important diferenciar aquest tipus de tumors d’aquells tumors del ronyó que deuen en el teixit del mateix, ja que el tumor de vies s’origina en l’entapissat interior de les vies urinàries altes.

Tumor de bufeta:

Els tumors de bufeta són lesions que requereixen extirpació, el mètode més habitual és la resecció endoscòpica mitjançant energia monopolar o bipolar, la qual cosa permet l’ extirpació en fragments del tumor per realitzar l’ estudi anatomopatològic i identificar-ne el tipus de lesió i profunditat. Recentment s’ està estudiant un tipus de resecció diferent denominada resecció en bloc, amb la qual cosa s’ extirpa tot el tumor en la seva totalitat i no en fragments, amb la qual cosa s’ aconsegueix una anàlisi més certa de la peça quirúrgica, essent una de les eines estudiades el làser, amb la qual cosa es pot aconseguir l’ extirpació en bloc abans esmentada, no obstant això aquest procediment encara està en estudi, per la qual cosa encara no està estandarditzat.

Estenosi d’ uretra:

L’ estenosi d’ uretra consisteix en un estrenyiment a nivell de conducte de l’ orina que comunica la bufeta amb l’ exterior, si l’ estenosi porta repercussió en el pacient es considera que ha de ser tractada i el mètode amb el qual es realitzi es decideix segons la localització i longitud de la mateixa. En cas d’optar pel tractament endoscòpic, això es realitza mitjançant un instrument denominat uretrotom que porta un ganivet amb la finalitat de tallar l’àrea estenòtica, per al seu ús es requereix passar aquest instrument a través de la uretra però en certes circumstàncies el passatge d’aquest instrument està contraindicat (per exemple pacients amb esfínter artificial per incontinència), per la qual cosa es pot realitzar la uretrotomia amb instruments més fins i emprant el làser per realitzar el tall de l’ estenosi.

Estenosi d’ urèter:

L’ estenosi d’ urèter consisteix en un estrenyiment a l’ urèter, el qual és un conducte que comunica el ronyó amb la bufeta. Segons la localització i longitud de la mateixa aquesta pot ser tractada de forma efectiva mitjançant abordatge endoscòpic per a l’ obertura de l’ estenosi amb làser.

Conclusions:

El làser en urologia és una eina versàtil que ens permet realitzar el tractament de diverses patologies en urologia, però, cal ressaltar que és molt important la selecció dels casos a ser tractats mitjançant aquesta tecnologia i l’ experiència del cirurgià que la utilitzi per aconseguir els resultats desitjats evitant les possibles complicacions d’ aquests tractaments. Aquesta tecnologia per si sola no garanteix l’èxit de les cirurgia , cal una correcta valoració del problema, l’ús correcte dels instruments i eines i l’experiència de l’equip que l’assisteix per resoldre correctament el problema

A Uros Associats comptem amb una gran personal entrenat i qualificat en l’ús del làser per a les diverses patologies urològiques, per la qual cosa, si vostè desitja una valoració sobre qualsevol problema urològic, estarem encantats d’atendre’l i orientar-lo amb la finalitat d’ajudar-lo.

Dr. Andrés Koey Kanashiro Azabache
Uros Associats