La societat actual està immersa en un procés de canvi constant, sobre tot a nivell social i tecnològic; i com a part de la societat, no hi ha dubte que en l’ ensenyament superior ha d’ integrar tots aquests canvis.

Actualment s’estan posant en entredit les metodologies clàssiques (classe magistral) provocat una crisi en els sistemes de formació (1).

A més, les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació o TICs s’han convertit en una eina fonamental en la societat del coneixement, amb elles qualsevol persona i en qualsevol moment pot interactuar a través d’internet, per tant, la nostra com a professor universitari és saber integrar aquestes tecnologies en benefici de l’ aprenentatge.

El nostre fi últim com a professional docent hauria de ser acompanyar l’ alumnat en el seu procés d’ aprenentatge, selecció de la informació i filtratge d’ aquesta perquè sigui adequada per a la seva formació (2) i deixar de ser mers transmissors de la informació.

Hem de vetllar perquè la universitat sigui una “institució d’aprenentatge” davant la idea més general de veure-la com una “institució d’ensenyament”.

Quins són els principals RECURSOS METODOLÒGICS descrits fins al moment?

• La classe magistral és l’ escenari en el qual un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d’ alumnes.

• El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics propis de la professió. Són activitats grupals que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants.
• L’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP). Permet als alumnes adquirir coneixements i competències a través de l’ elaboració de projectes que donin resposta a problemes de la vida real. A partir d’un problema concret i real, aquesta metodologia garanteix processos d’aprenentatge més didàctics, eficaços i pràctics, i permet a l’estudiant desenvolupar competències complexes com el pensament crític, la comunicació, la col·laboració i la resolució de problemes. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d’aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives (3).

• El laboratori d’ habilitats és una àrea en la qual l’ estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física en base a maniquins i robots simuladors de malalties reals. Es realitzen en grups reduïts.
• Flipped Classroom (Aula Invertida). En aquest model pedagògic, els elements tradicionals de la lliçó impartida pel professor s’ inverteixen. Els materials educatius són estudiats pels alumnes a casa i, després, es treballen a l’aula (4). L’objectiu: optimitzar el temps a classe per al desenvolupament de processos cognitius de més complexitat que afavoreixin un aprenentatge significatiu (5).
• Aprenentatge Cooperatiu. És el conjunt de procediments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups on l’alumnat treballa conjuntament, de forma coordinada entre si, per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge (6,7). Aquesta metodologia està fonamentada en les idees de la teoria constructivista de l’ aprenentatge.
• Gamificació. Es tracta de la integració de mecàniques i dinàmiques de joc i videojocs en entorns no lúdics, per tal de potenciar la motivació, la concentració, l’ esforç, i altres valors positius comuns a tots els jocs.
  El concepte va sorgir a partir de l’any 2008 en el món empresarial (8). No obstant això, s’ha convertit en una tendència que ha anat augmentant la seva popularitat i l’estudi de la seva aplicació s’ha expandit a altres àmbits (9).
• Design Thinking (Pensament de Disseny). Neix de la pràctica dels dissenyadors i el seu mètode per resoldre problemes: Descomponen un problema, el divideixen en parts més petites, les analitzen, pensen sense límits al costat d’altres membres de l’equip per trobar la solució adequada. Aplicat a l’educació, aquest model permet identificar amb més exactitud els problemes individuals de cada alumne, generar idees, resoldre problemes creativament i ampliar l’horitzó en termes de solucions (10, 11).
• Aprenentatge Basat en el Pensament (Thinking Based Learning). Ensenyar-los a contextualitzar, analitzar, relacionar, argumentar, convertir informació en coneixement i desenvolupar destreses del pensament més enllà de la memorització. L’objectiu, per tant, no és només que els estudiants adquireixin els coneixements del temari, sinó que també desenvolupin destreses i habilitats relacionades amb el pensament i puguin posar-les en pràctica en el futur de forma autònoma, per a qualsevol altre tema, concepte o repte (12).

L’ aplicació de les noves metodologies docents emergents en l’ ensenyament universitari afavoreix l’ aprenentatge i sedimentació de coneixements, alhora que probablement afavoreix la perdurabilitat a mitjà i llarg termini. assistida per robot

Hauria d’ existir per tant, una necessitat urgent de reinventar la pràctica docent i les metodologies d’ ensenyament, per adaptar-les als nous contextos i garantir així, aprenentatges significatius. Els alumnes han de ser els protagonistes d’un sistema que a poc a poc està superant el tradicional paradigma on el professor és el centre del coneixement.

Les noves metodologies d’ensenyament són un fet i estan canviant els entorns educatius en tot el món. Han estat creats pels mateixos docents i és imperatiu considerar-los i seguir formulant noves propostes que apostin a la renovació i millora de els processos educatius actuals, també en l’ àmbit universitari.

Begoña Juaneda Castell

Professora Universitat Internacional de Catalunya

Coordinadora d’ Urologia a la Universitat Internacional de Catalunya

CPT Pràctica Quirúrgica Hospital Universitari de Granollers-UIC

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

1. Corell, A., Sanz Díez, L., Gallego Lama, V., García Vergara, A., Rubia Avi, B., Aragó Basc, J.C., … Cardeñoso Payo, V. (2015). Projecte “Saber, Estendre”. Realització de píndoles de coneixement en la Universitat de Valladolid. L’ aparició noves metodologies didàctiques emergents estan provocant un moviment de plaques tectòniques en els fonaments educatius.
2. Salinas, J. (Novembre de 2004). Innovació docent i ús de les TIC en l’ ensenyament universitària. Obtingut de http://www.uoc.edu/rusc/dt/esp/salinas1104.pdf
3. JJ Solaz-Portolés, VS López (2011). Aprenentatge basat en problemes en Educació Superior: una metodologia necessària en la formació del professorat. Revista didàctica de les ciències experimentals i socials. Univesitat de València.
4. Jonathan Bergman, Aaron Sams (2016). Dona-li la Tornada a la teva classe. Biblioteca Innovació educativa. Edicions SM.
5. Prieto Martín, Alfredo (2017). Flipped Learning. Aplicar el Model Aprenentatge Invers. Narcea.
6. Panitz, T., i Panitz, P., (1998). Encouraging the Use of Collaborative Learning in Higher Education. En J.J. Forest (ed.) Issues Facing International Education, Juny, 1998, NY, NY: Garland Publishing
7. Johnson, D. W i R. Johnson (1989): Cooperation and Competition: Theory and Research, Edina, Minnesota, Interaction Book Company.
8. Deterding, Sebastian, et al. (2011). Gamification: Toward a Definition . Consultat el 15 de febrer de 2014. «Gamification is the use of game design elements in non-game contexts.» Trad: «La ludificació és l’ús dels elements del joc en contextos no lúdics».
9. Romero Sandí, Hairol; Rojas Ramírez, Elvin (agost de 2013). La Gamificació com a participant en el desenvolupament del B-learning . Consultat el 15 de febrer de 2014. «Es pot aconseguir que les persones s’involucrin, motivin, concentrin i s’esforcin a participar en activitats que abans es podrien classificar d’avorrides i que amb la gamificació poden convertir-se en creatives i innovadores».
10. Razzouk, R. and Shute, V. (2012) “What Is Design Thinking and Why Is It Important?” Review of Educational Research, 82, 330–348
11. Bower, M. (2017) Design of Technology-Enhanced Learning, Chapter 6: “Design Thinking and Learning Design”. Emerald Publishing, UK.

Schwartz, B. M., & Gurung, R. A. R. (Eds.). (2012). Evidence-based teaching for higher education. Washington, DC, US: American Psychological Association. http://dx.doi.org/10.1037/13745-000